Els bars de la plaça de la Font podran tancar a les quatre de la matinada

Els bars de la plaça de la Font de Tarragona podran tancar a dos quarts de quatre de la matinada, amb un marge d'entre vint minuts i mitja hora per buidar el local, durant les festes de Santa Tecla.

És una decisió de l'equip de govern i 'no s'ha de prendre com un retrocés, és un parèntesi durant les festes', aclareix el regidor.

Castillo ha dit que 'els veïns estan satisfets amb el compliment que han fet els bars de la llei', per això no creu que hi hagi cap problema en 'compaginar el dret a gaudir dels ciutadans amb el dret a descansar dels veïns'. Un local obert passades les quatre serà sancionat.

* Notícia extreta del Diari de Tarragona (17/09/08)

COMENTARIS A LA NOTÍCIA FINS A AQUEST MOMENT:

- Enviado por josepmaria 17-09-2008 13:28:56
Aquest Ajuntament i concretament l'area del regidor Castillo esta ple d'excepcionalitats. A l'Av. Ramon y Cajal on han tret l'area de carrega i descarrega es permet tots els matins als voltants de les 8 descarregar amb la impunitat de sempre, obstruint el carril o la bus-stop.

- Enviado por Andreu 17-09-2008 00:32:02
Clar. Seria molt estrany que hi hagués revetlla o concert fins a les cinc i que els bars estessin tancats per ordenança municipal. Aquest home, el Castillo, ens sorprèn cada dia...

Un altre món és possible!

Enfermos de decibelios

El profesor Jerónimo Vida trabaja para convertir las ciudades en lugares más habitables. El investigador considera que hay que tomarse en serio el ruido como factor de contaminación ambiental. EMILIO FUENTES.

El ruido podría ser un arma muy fuerte. Como una bomba o un dispositivo de guerra química. Tanto es así que en algunos países suramericanos se organizan congresos sobre violencia sonora. Jerónimo Vida, profesor de la Universidad de Granada (UGR) y miembro de la Unidad de Acústica Física y Ambiental (UAFA), entre otras muchas cosas, trabaja desde hace tiempo para lograr que las ciudades se conviertan en espacios donde la vida no sea una pesadilla. El exceso de decibelios es uno de los factores que más contribuyen a transformar las calles en un infierno.

No es el único, pero sí el que menos se ha tenido en cuenta hasta hace bien poco, porque, al contrario que las zonas verdes, la basura o el urbanismo descontrolado, es más complicado apreciar su lenta, pero constante y destructiva mecánica. “Conozco gente que sufre serios problemas como consecuencia de este factor”, lamenta el responsable de la Agenda 21 local de Granada, quien aclara, además, que la molestia que provocan está directamente relacionada con su composición espectral. “El sonido tiene colores”, aclara Vida, quien pone el clásico ejemplo de la luz al pasar por el prisma: “Funcionaría de la misma forma. Dependiendo de ello el efecto sobre la persona es uno u otro”. Paradójicamente, señala que suelen hacer más daño los ruidos de nivel bajo: “Las emisiones de los camiones son así, se asocian a este espectro menos potente, pero la exposición continuada es más molesta”. Su labor es objeto de bastante interés por parte de los medios de comunicación.

Jerónimo es el padre del mapa de ruidos de la capital, un documento pionero que pone nombre a los chirriantes y estridentes puntos negros urbanos. No son muchos los municipios de gran población que en estos momentos cuentan con un trabajo tan completo como éste.“Una ciudad que gestiona bien sus ruidos, evoluciona de manera sostenible”, explica Vida, que realiza el siguiente diagnóstico del gigante de hormigón: “Es un enfermo grave, pero que aún no ha llegado a su fase terminal. Con paciencia, esfuerzo y la medicina adecuada, es posible curarlo”. Advierte, sin embargo, que el remedio a la patología requiere de la implicación de varias áreas de gobierno, pues deja claro que la complejidad del asunto terminaría convirtiendo en error el intento de abordarlo únicamente desde la perspectiva medioambiental.

El cansino azote de esta forma de polución tiene un claro efecto social en los ciudadanos. Jerónimo no duda en asegurar que la “gente está muy cabreada, quemada con el tema. Es necesario tomarlo en serio, porque empeora mucho las condiciones de los habitantes”. Otro mundo es posible. Este experto universitario lucha cada día por hacer compatible la calidad de vida de las personas con el desarrollo sostenible. Lo hace desde las aulas, con su acción en el campo de la investigación, con publicaciones, conferencias...

¿Y qué quiere decir desarrollo sostenible? “Significa avanzar en lo ambiental, en lo social y en lo económico sin comprometer el futuro de nuestros hijos”, puntualiza, antes de añadir algo más: “Alcanzar el máximo bienestar sin hipotecar los recursos de las próximas generaciones”. Pero, ¿cómo lograrlo? “Es la clave del asunto”. ¿Qué hacer para que los que se esfuerzan por construir pueblos y enclaves sostenibles no se desanimen ante la grandeza y complejidad de la tarea? Jerónimo trata de dar respuesta a estas cuestiones con la filosofía del vaso medio lleno. Es difícil desanimarle: “Tengo que defender esto. Realmente creo en ello”. Cuenta que es optimista porque ve que hay voluntad de cambio en la civilización y en las instituciones más cercanas, los ayuntamientos.

“La humanidad ha demostrado que es capaz de sentarse a hablar de sostenibilidad. Ahora es necesario constatar que las cumbres internacionales y los encuentros auspiciados por la ONU han servido para algo”, explica Vida, quien viene insistiendo en que la administración “es la primera que debe dar ejemplo”, algo que cree que comienza a ocurrir ya. Piensa que las condiciones actuales abren una puerta a la esperanza, pues el mensaje empieza a calar en los responsables de los gobiernos municipales: “Más del 50% de los núcleos urbanos de la provincia están involucrados en la Agenda 21”. Este documento es la hoja de ruta para conseguir una mutación en el modelo de evolución aplicado hasta la fecha. Sus alumnos de la titulación de Ciencias Ambientales están asesorando a los consistorios de varias localidades del cinturón metropolitano en esta tarea. Él coordina y dirige los equipos de estudiantes que aconsejan a concejales y alcaldes sobre reciclaje, ruidos, lucha contra malos humos, calidad del aire, transportes, etc. “El reto es grande y complejo. A veces es inevitable atravesar por momentos de pesimismo, pero te animas al encontrar tantos ciudadanos y dirigentes con buena intención”, dice el profesor de la facultad de Ciencias, enemigo de las emociones que suelen envolver a muchos de los que se ocupan de las cuestiones que rodean al medio natural: “Todo lo que se diga o lo que se haga debe estar fundamentado en criterios científicos. Debemos huir de la pasión sin sentido”.

“Hoy en día disponemos de las herramientas tecnológicas capaces de dar respaldo a cualquier afirmación, a iniciativas que se creen que pueden introducir mejoras ambientales. Manejamos programas informáticos con los que modelizar situaciones, ver las consecuencias de una medida con la que pretendemos mejorar el nivel de ruido de un área urbana, por ejemplo”, señala. Jerónimo no siente líder de ninguna cruzada. No predica en el desierto. Las nuevas ideas comienzan en la mente de los más jóvenes y son ellos de los que más argumentos le dan para creer que en el cambio. Otro mundo es posible.

La Opinión de Granada

http://www.laopiniondegranada.es/

Tarragona torna a protestar pel soroll de l'oci nocturn

Les mesures preses a la cèntrica plaça de la Font de Tarragona per controlar que les 21 terrasses compleixin els horaris i garantir així el descans dels veïns comencen a donar els seus fruits, tot i que carregats de controvèrsia. A les queixes de la plaça de la Font s'hi han sumat ara els residents del barri del Port, la zona amb més locals nocturns de la ciutat, que estan farts de suportar escàndols de dijous a dissabte.

La Guàrdia Urbana es persona a la una de la matinada a la plaça de la Font, que és l'hora del tancament de les terrasses, per controlar que es compleixi l'horari. Els veïns estan satisfets a mitges. "Sí que funciona, però hi ha tres o quatre locals que segueixen en el seu tretze són tretze", va explicar ahir un dels afectats, Joan Carles Vidal.

MÀ DURA

El regidor de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, s'ha compromès a "ser inflexible per garantir el descans dels veïns" i a posar remei a la concentració d'actes públics a la zona. L'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la Part Alta té una altra visió. Bernardo González, secretari de l'associació, va reclamar poder tancar a les dues de la matinada, tal com fan a Reus, Cambrils i Salou. "Els bars vam donar ambient a una plaça degradada que s'ha revaloritzat, i ara ens diuen que fem nosa", va lamentar. També va advertir que tancar una hora abans "suposa perdre un mínim de 700 euros i haver d'acomiadar 20 cambrers".

El barri del Port també protesta.

A part de concentrar bars, és lloc de pas al port esportiu, una altra gran zona de la moguda de la ciutat. El president de l'associació de veïns, José Ruiz, va afirmar que el soroll és insuportable "fins a les set del matí", i per això va reclamar "més control policial". A part dels sorolls, els residents es queixen d'incidents continus de vandalisme i també d'actituds incíviques.

* Extret d'El Periodico de Catalunya (13/08/08)

http://www.elperiodico.cat/

Mà dura??? Quina mà dura?

Des de l'Associació, us podem assegurar

que encara no l'hem vista...

La prioritat de l'Ajuntament de Tarragona NO són els veïns...

Unos vecinos de Torre del Mar cobrarán la mayor indemnización por ruido en España

El Ayuntamiento de Vélez-Málaga tendrá que abonar 156.000 euros a dieciocho residentes por los 13 años que han estado sufriendo la contaminación acústica de una zona de marcha .
El Tribunal Supremo ha condenado al Ayuntamiento de Vélez-Málaga a indemnizar con 156.000 euros a cada uno de los dieciocho vecinos de los edificios Ipanema, situados en las inmediaciones de la zona de ocio de El Copo de Torre del Mar, que denunciaron las molestias que han sufrido entre 1990 y 2003 por los ruidos de los locales en los que se concentra la movida nocturna.

La sentencia, que fue dada a conocer ayer en rueda de prensa por el alcalde, el popular Francisco Delgado, desestima el recurso interpuesto por el Consistorio contra el fallo emitido en junio de 2003 por el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía (TSJA), que condenaba al Ayuntamiento a indemnizar con 12.020 euros a cada uno de los vecinos que denunciaron la situación. El Tribunal supremo estima asimismo el recurso de los vecinos, que reclamaban 12.020 euros por cada uno de los años que han sufrido las molestias.

Delgado reconoció que se trata de la indemnización «más elevada que se ha impuesto nunca a un Consistorio en toda España en materia de ruidos por no cumplir con sus obligaciones», dijo.

El regidor informó que además de la indemnización correspondiente hasta 2003, el fallo, que es firme y sobre el que no cabe recurso, obliga también a indemnizar a los propietarios por el periodo transcurrido desde junio de 2003 hasta la fecha de resolución definitiva de los problemas de ruido por un importe que deberá fijarse en la ejecución de la sentencia. En este sentido, el alcalde de Vélez-Málaga estimó que la cantidad total que finalmente deberá abonar el Consistorio será muy superior. «Calculamos que la indemnización total puede rondar los 4,5 millones de euros», manifestó el regidor.

Delgado culpó de la sentencia al PSOE, por ser la formación política que ha ostentado hasta esta legislatura la Alcaldía del municipio. «El Consistorio no está en disposición de pagar la cantidad que se le requiere, por lo que exigiremos la responsabilidad patrimonial a quienes, teniendo la responsabilidad, no actuaron para defender los derechos de los vecinos», dijo.

El de Vélez-Málaga no es el único ayuntamiento condenado a pagar a los vecinos por no actuar contra los ruidos de los bares. En 2007, también el de Benalmádena fue condenado a indemnizar con 115.175 euros a un matrimonio holandés propietario de un apartamento por los problemas en Puerto Marina.

* Extret de Diario Sur (25/07/08)

www.diariosur.es

AL FINAL ÉS EL QUE HAUREM DE FER ELS VEÏNS DE TARRAGONA... L'AJUNTAMENT FA VEURE QUE ENS ESCOLTA PERÒ NO FA RES!!!

Només a la Plaça de la Font???

Castillo acorda realitzar un estudi acústic dels locals de la Plaça de la Font

El conseller de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Carles Castillo s'ha reunit amb la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (FECASARM) i un representant de l'Associació d'Hostaleria del Casc Antic per trobar una solució consensual entre els veïns els locals de la Plaça de la Font.

Entre els acords presos figuren fer una diagnosi acústica global de la plaça per detectar problemes, fer un anàlisi individualitzat de cada establiment per mesurar el soroll i aplicar les mesures correctores i mantenir el diàleg amb els veïns, entre d'altres. A la reunió també hi ha assistit el doctor Robert Bartí, especialista en acústica, que ha actuat com a àrbitre.
La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals (FECASARM), que agrupa a 52 associacions d'oci de Catalunya, s'ha reunit aquest matí amb el conseller de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Carles Castillo, i un representant de l'Associació d'Hostaleria del Casc Antic per trobar una solució consensual entre veïns i locals de la Plaça de la Font.

El secretari general de la FECASARM, Joaquim Boadas, ha demanat al conseller Castillo que 'apliqui el pacte per la convivència nocturna' amb l'objectiu de conciliar els interessos dels locals i establiments de la Plaça de la Font i de l'oci nocturn en general amb els dels veïns. Boadas ha qualificat la reunió 'de molt positiva' i ha ofert a l'Associació d'Hostaleria del Casc Antic l'entrada a la FECASARM.

Per la seva part, el tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i Mobilitat s'ha compromès a estudiar la proposta de la FECASARM 'perquè ningú més que nosaltres estem interessats en arribar a un punt d'acord entre les dues parts'. Entre els acords presos a la reunió figuren: fer una diagnosi acústica global de la Plaça de la Font per detectar els problemes, fer un anàlisi individualitzat de cada establiment de la plaça per mesurar el soroll, aplicar mesures correctores i mantenir el diàleg amb els veïns, encarregar una diagnosi acústica de tota la ciutat i iniciar una campanya de convivència cívica.

A la reunió també hi ha assistit el doctor Robert Bartí, especialista en acústica i que ha estat designat per la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals àrbitre de la reunió. Aquesta federació d'associacions ja té experiència en altres conflictes similars als de la Plaça de la Font. Joaquim Boadas explica que 'van aconseguir solucionar els problemes de soroll a Barcelona ciutat, a Platja d'Aro i el del carrer 1 de Maig de Sitges'.

* Extret del Diari de Tarragona (21/07/08)

www.diaridetarragona.com

"Guerra" en la Plaça de la Font

La problemática que se está dando estos días en la Plaça de la Font, entre los propietarios de bares y restaurantes y los vecinos de la zona, reside en la dificultad de entendimiento para encontrar la solución más conveniente y así satisfacer las prioridades de ambas partes.

Según la ordenanza municipal, los locales de ocio nocturno de la Plaça de la Font pueden dar servicio a sus terrazas hasta la 1 de la madrugada. La normativa lo deja bien claro: «Las terrazas podrán funcionar, con carácter general, hasta la una de la madrugada como máximo, siempre dentro del horario permitido para esta actividad teniendo en cuenta que a partir de las 23.00h las personas que las ocupen respeten el descanso del vecindario. La noche de los viernes, sábados y vigilias de festivos se podrá ampliar una hora más el horario de cierre de la terraza concediendo 15 minutos. En caso de incumplimiento, la Guardia Urbana podrá intervenir para retirar los elementos integrantes de la terraza».

‘La plaza ha pasado de ser una zona de lujo a una de pánico’

Los vecinos de la Plaça de la Font están hartos del ruido que soportan hasta altas horas de la madrugada. Alfredo González es un de los vecinos y asegura que «vivir en la Plaça de la Font se ha convertido en una pena para nosotros. Ha pasado de ser una zona de lujo a ser una zona de pánico».

Sixte Magriñá cuenta que «en mi casa no podemos dormir, retumba todo. Oigo mejor las conversaciones de la gente que está en el bar desde mi propia casa que si estuviese en el mismo bar». «Encima de los locales vive gente que no está de vacaciones, que se tiene que levantar pronto para ir a trabajar», asegura Montserrat Boronat. «No son bares con música ambiental, se acercan más a pubs. Cuando estas en el bar tienes que gritar para hablar porque la música está más fuerte de lo normal», añade.

Rosario Pérez es una vecina que ha trabajado durante muchos años en el Ayuntamiento y afirma que «no hacen nada, cuando pusieron el bar debajo de mi casa me enviaron la carta para si estaba de acuerdo cuatro meses después de su puesta en funcionamiento».

Los vecinos coinciden en que «se tiene que saber convivir y respetar el descanso de las personas que residen en la plaza». Reclaman que el Ayuntamiento aplique la normativa municipal y tome las medidas necesarias y adecuadas para solventar el problema de la mejor manera posible. De lo contrario, los vecinos pedirán la dimisión del concejal de Licencias, Carlos Castillo, al que los vecinos consideran «responsable político de este caso».

‘Para nosotros es vital cerrar una hora más tarde en verano’

Alrededor de sesenta propietarios de bares y locales de ocio nocturno de la Part Alta de Tarragona han creado una asociación para defender sus intereses. Desde la asociación se pide al Ayuntamiento y a los vecinos que se intente regular la normativa municipal para que los bares de la Plaça de la Font, uno de los lugares más tradicionales de la ciudad, puedan cerrar sus terrazas a las 2 de la madrugada durante el verano.

María José Subirats es la propietaria del Bar Melic: «Creemos que lo que estamos pidiendo no está fuera de la ley. Lo que queremos es poder cerrar las terrazas una hora más tarde porque estamos en plena temporada de verano. Para nosotros es vital».

La agrupación asegura que intentan ser respetuosos con los vecinos. «El perfil de nuestro cliente es de 37 a 55 años. Son personas que cuando les llamas la atención te hacen caso. Además, la Plaça de la Font es un lugar donde la gente simplemente va a tomar algo. Lo que nosotros no podemos controlar son las personas que hacen ruido en la plaza», explica la dueña del Melic.
Los amos de bares y restaurantes saben cuales son sus limitaciones legales pero critican las «malas maneras y las amenazas» con que la Guardia Urbana desalojó las terrazas de la Plaça de la Font el pasado martes por la noche. María José Subirats asegura que «el segundo día que intervinieron iban un poco en plan chulo. Recibimos amenazas de que al día siguiente comenzarían a sancionarnos por el incumplimiento de la ordenanza de convivencia».

* Extret del Diari de Tarragona (11 de juliol de 2008)

http://www.diaridetarragona.com/

COPS

Fa uns dies, un veí de la zona em va explicar una anècdota.

Vora les 3 de a matinada del 27 al 28 de gener aquest veí, com cada dissabte, donant voltes sobre del llit intentant atrapar la son d’alguna manera.

De cop i volta, i com és de costum en aquest carrer, el soroll dels aldarulls pujaven i baixaven el seu to però amb una diferència, se li afegia el soroll motors de múltiples vehicles.

En obrir la finestra per veure que passava es va trobar amb un espectacle digne d’aquell cutre-reality anomenat “COPS”:

L’arribada de 7 cotxes policials amb les llums enceses... i una furgoneta d’aquelles sobreprotegides que té la Guàrdia Urbana.

Aquests, després de col·lapsar el carrer, es van endur a un jove d’estètica “rapada” client d’un dels locals. Tot això entre crits provinents de la Guàrdia Urbana i una suposada parella d’aquell individu:

- “Ha agredido a un agente!”
- “No os lo llevéis”.

I un grup de policies portaven emmanillat a aquest noi i el varen introduir dins d’un dels seus vehicles.

En definitiva, havia agredit a un agent? Què espera l’Ajuntament? Aquell dia van agredir a un agent uniformat, però la resta de veïns no gaudim d’aquest suposat respecte de l’autoritat ni tenim aquest suport massiu tan immediat que va tenir l’agent en qüestió en aquest incident. I després de les trencadisses habituals, baralles i, fins i tot, una explosió. Què estan esperant? Que passi alguna desgràcia pitjor?
Recordem-ho, per sort o per desgràcia, aquests fets els provoca la clientela atreta per l’oferta dels locals.

CARTA A BALLESTEROS (2)

Il·lm. Sr. Fèlix Ballesteros,

Lamentem els actes que han passat vers als incidents relacionats amb els local d’oci nocturn del carrer Pau del Protectorat, ja que un d’ells, l’ “AMBIGÚ” va explotar literalment. Ja li vam fer arribar un e-mail donant-li a conèixer la sensació de patiment que té el veïnat del carrer amb relació a les actuacions dels locals i la seva clientela. Però, dia a dia, els afers es van sumant sense que ningú hi faci res.

No tenint suficients problemes causats per les destrosses nocturnes, ara també patim les diürnes, ja que el propietari del local “AMBIGÚ” ha decidit, sense permís de ningú ni llicència d’obres, començar amb una reconstrucció del local. I, és clar, per què demanar permisos a l’Ajuntament si abans de l’explosió tampoc complia els requisits necessaris i ningú procedia a fer complir “la llei”?

El cas és que des de l’Ajuntament, un cop, vostès ja van apel·lar que el tema sobre llicències que ja estan donades per l’antiga legislatura de l’Ajuntament no el poden tocar però es veu que el propietari tampoc no necessita cap llicència per part de l’Ajuntament vigent per fer un seguit d’obres generals que afecten a tot el local i sostre i que directament també afecta als edificis colindants. El cinisme d’aquest individu ha fet que, després de presentar-se-li la Guàrdia Urbana, alertada per un altre veí, paressin l’obra durant el temps que l’autoritat va estar allí, però un cop aquesta va marxar, l’obra es va continuar tirant endavant, arribant als extrems de que els operaris vigilen que no vingui ningú per parar l’obra en el cas de que la policia municipal s’apropi, encara que sigui per posar un parell de multes als cotxes que estan davant d’un gual.

Tenim fotografies de l’evolució d’aquesta obra però, encara que les adjuntéssim a les diverses denúncies que ha fet el veïnat, sembla que aquestes encara no es tramiten. I després què? Haurà “reconstruït” un local ruïnós i convertir-lo en un local que tampoc compleix els mínims necessaris i obrirà amb tota impunitat? Això sí, una petita sanció econòmica per part del consistori sí que caurà però, és clar, el negoci de l’alcohol compensarà aquesta petita sanció.

Sr. Alcalde, apel·lem a les seves paraules que va declarar anar als diaris: “debemos buscar un equilibrio entre los deberes y los derechos tanto de los propietarios de los bares como de vecinos”. I també li recordem que els drets vulnerats per part, no només de l’establiment “AMBIGÚ”, estan tipificats constitucionalment i aquests estan per sobre dels drets econòmics. En tot cas, aquest equilibri ja està desnivellat de base i no cal “enfonsar” al veïnat amb aquestes afirmacions. Són afirmacions tan feridores com les paraules del mateix propietari de l’establiment, que en parlar de l’explosió, d’immediat comença a parlar dels antics problemes amb els veïns.

També cal comentar que els drets dels propietaris dels bars tindrien fonament si disposessin de llicències per a l’activitat que desenvolupen i, segons la Guàrdia Urbana, no es dóna el cas. Llavors, per què la Guàrdia Urbana no pot actuar?

Un exemple, donades les últimes actuacions del propietari del bar “AMBIGÚ”, el mateix veí que va avisar la Guàrdia Urbana, va ésser informat de que aquest establiment només gaudia de llicència de bar, que NO BAR MUSICAL, amb un horari de fins les 24:00h. Com pot ser que a la única reunió que vam fer i a la qual vostè no hi va assistir tot i haver-la proposat, la Sra. Regidora Sandra Coloma afirmés que, altre cop, que el tema de les llicències era culpa de l’antiga legislatura?

Per últim i no menys important, ens sentim insultats per les paraules del Sr. Regidor Carles Castillo, en el mateix article on vostè ja havia declarat: ”el mayor problema no es que se abran hasta las seis de la mañana, QUE NO ES ASÍ, sino que la gente está en la calle a esa hora. No només es tracta que ara un local tanqui a les sis, demà ho faci a les cinc i un altre local tanqui a les dos o passat demà ho faci a les tres i mitja. Es tracta de que no tanquen a l’horari establert. I tant que alguns d’ells han tancat a les sis! Si l’Ajuntament deixa que un bar amb horari de clausura de fins les dotze, ho faci entre tres i tres i mitja... només cal que el Sr. Regidor Castillo es doni una volta per Internet i doni una ullada als diferents “FLYERS” d’un dels locals, que en uns anuncia la seva clausura a les sis i d’altres anuncien la clausura a les cinc i mitja, quan, segons la Sra. Regidora Coloma ens assegurava que l’hora de tancar màxim són les cinc de la matinada.

Cinisme per part dels propietaris i suport cap a ells per part de l’ajuntament? On està l’equilibri?

Aquest cop, esperem resposta ja que de l’anterior e-mail no en em vam rebre cap. De la mateixa manera que també esperem resposta de l’assessor tècnic en Seguretat Ciutadana Fèlix Soto que, després del malaurat incident amb l’explosió ens va prometre concertar una nova reunió després de Nadal i l’Ajuntament no ha fet ressò de cap d’aquestes peticions veïnals.

Esperem doncs, que l’Ajuntament actuï en benefici dels ciutadans cívics i que compleixen amb els seus deures.

Atentament,

AVVTCCA

“ESTAMOS TRABAJANDO EN ELLO…”

Com va dir el cèlebre personatge de “ficció” J.M.A. Aquestes paraules em remeten directament a la manera d’actuar del regidor de seguretat ciutadana i d’urbanisme Carles Castillo.
Maneres de pensar similars? Qui sap. El que és segur i palpable són les afirmacions que es donen als mitjans de comunicació. Llegeixin bé benvolguts internautes.

Sé que de problemes n’hi ha molts i de diversa procedència, però, és clar, cadascú ha de procurar escombrar cap a casa seva com fan vostès els polítics. Jo, com a bon contribuent, també vull escombrar cap a casa, el que passa és que m’emporto un feix d’ampolles buides i vidres trencats de la nit de “juerga” que es van “fotre” els botellonaires el dia passat.

Donades les conclusions del regidor cap al Diari de Tarragona, em va venir al cap anomenar aquest “Post” amb el títol de la pel·lícula d’Spielberg “I.A. Intel·ligència Artificial” però he buscat unes reminiscències més properes. Això sí, sembla que aquesta pel·lícula me la menjaré amb patates en una incòmoda butaca a platea.

Veig que el regidor es preocupa pels ciutadans i, fins i tot, ha encarregat un estudi amb les trucades a la Guàrdia Urbana, “l’Autoridaz”, que emana respecte cap als botellonaires i ciutadans incívics. Es a dir, temps i recursos malgastats.

Diu que el gran inconvenient és que no tenen una plantilla suficient per a cobrir aquest tema ja que els hauria de treure dels barris (com si allí tinguessin atrinxerats a tot un exèrcit municipal lluitant contra els guerrers del Bronx tarragoní).

Em sembla que el regidor vol tenir una dotació tipus ”Los hombres de Harrelson”, única i exclusivament per a aquest menester per al qual necessita una mica més de temps per adoctrinar-los.

Però després, puntualitza que el primer punt on començarà a treballar és a la plaça de la Font i, sobretot, a partir de finals de setembre o principis d’octubre. Inclòs enviarà un comunicat als propietaris dels locals nocturns i d’oci fent-los referència als temes de tancament de terrasses i d’horaris de clausura dels locals.

Aquí és el moment en el que la gent ha d’aplaudir i fer-li una gran ovació al regidor.

Ei... hola?

Que hi ha algú?

Una gran bola de rostolls rodola avall de la platea empesa pel vent de les xemeneies de la petroquímica.

En silenci, continuo mirant la pel·lícula que m’ofereix el regidor.

Finalment diu que el problema el causa la majoria de gent que està de pas i no tant per la gent que està a les terrasses.

Aquí és on jo m’aixeco tot solet a la platea i començo a aplaudir davant les mirades penetrants i d’odi de la resta del públic que resta en silenci. Em sembla que a l’ajuntament ja m’han donat gat per llebre... altre cop.

Anem per parts. No cal senyor Castillo. NO cal tenir una dotació especial 24h seguides. NO cal adjudicar les solucions a simples notificacions ÚNICAMENT cap als locals (que la seva part de responsabilitat tenen, també) NO cal començar la gran obra contra el soroll en un lloc on, quan es comenci a ”trabajar en ello” haurà minvat al màxim la problemàtica del soroll ja que no és temporada d’estiu (molt intel·ligent!).

NO CAL HOME, NO CAL.

Sap el què cal? En poques paraules: CAL FER COMPLIR LA NORMATIVA.

I això com es fa? Doncs com que a l’ajuntament li agrada tant agafar d’exemple altres països europeus, n’explicaré una de senzilla.

Fa tres anys, anava jo per la ciutat europea de Praga, molt bonica per cert, i un dels meus companys, de bon matí i en una plaça concorreguda , va veure com el grupet d’amics ens allunyàvem de la zona turística i d’oci pertinent. Ell, com un bon pastor davant el ramat que s’escampa, ens va donar un cop d’atenció. Ens va fer un crit des d’uns 25 metres perquè no ens allunyéssim.

-IEEEP!!! ON ANEU?!!

Quina va ser la sorpresa quan, en lloc de anar nosaltres cap a ell, un “Guàrdia Urbá” que voltava per allí se li va apropar i “amistosament” el va multar perquè no estava permès a la normativa alçar la veu d’aquella manera. Però si era un simple vianant que anava “de pas”. I... era un simple i normal guàrdia urbà. I tranquils... que el meu company no va tornar a cridar en cap altra ocasió.

Si aquí a Tarragona s’actués de la mateixa manera, com a molts llocs d’Europa, i sobretot en els llocs on es sap que de sempre es fa molt de xivarri sense control, potser ens evitaríem haver de formar grups específics per a solucionar problemes com aquests sense haver de produir cap baixa humana en l’equip destinat al Bronx.

Ja veuran com, poc a poc(ara sí) la gent deixarà de cridar.

Però millor, no hauran de perdre el temps en sancionar lleument locals en aquestes dates en lloc de fer-ho en les dates que corresponen. Vingui a la part baixa, vingui a veure com els caps de setmana això està que trina i ARA QUE HA COMENÇAT LA TEMPORADA ESCOLAR S’HI AFEGEIXEN ELS DIJOUS UNIVERSITARIS amb la gent de tota la província i més. Vingui, vingui a beure i veure com la gent és la que fa soroll. Els locals llavors es remetran a que fora del seu local ells no hi poden fer res (tampoc es que es faci gaire al respecte dins dels locals).

Enviï d’una vegada a patrulles competents sense que les hagi de cridar cap veí a fer complir la NORMATIVA ja que per a posar “cromos” als cotxes bé que venen sense que ningú els cridi. Sigui “Europeu” d’una vegada si es que volen ser capital de la cultura. Als que vinguin de fora la NORMATIVA no els vindrà de nou i als d’aquí suposo que ja ens haurem acostumat a COMPLIR LES LLEIS D’UNA VEGADA.
Perquè si res d’això es compleix, llavors podrem dir:

Vingui senyor J.M.A. Vingui a disfrutar de l’oci, i dos copes de vi, a Tarragona, patrimoni de la humanitat, candidata a ser capital de la cultura europea el 2016 però amb les possibilitats de festa i desenfré d’una república bananera ja que el senyor Castillo “Está trabajando en ello”.

*foto extreta d’internet