COPS

Fa uns dies, un veí de la zona em va explicar una anècdota.

Vora les 3 de a matinada del 27 al 28 de gener aquest veí, com cada dissabte, donant voltes sobre del llit intentant atrapar la son d’alguna manera.

De cop i volta, i com és de costum en aquest carrer, el soroll dels aldarulls pujaven i baixaven el seu to però amb una diferència, se li afegia el soroll motors de múltiples vehicles.

En obrir la finestra per veure que passava es va trobar amb un espectacle digne d’aquell cutre-reality anomenat “COPS”:

L’arribada de 7 cotxes policials amb les llums enceses... i una furgoneta d’aquelles sobreprotegides que té la Guàrdia Urbana.

Aquests, després de col·lapsar el carrer, es van endur a un jove d’estètica “rapada” client d’un dels locals. Tot això entre crits provinents de la Guàrdia Urbana i una suposada parella d’aquell individu:

- “Ha agredido a un agente!”
- “No os lo llevéis”.

I un grup de policies portaven emmanillat a aquest noi i el varen introduir dins d’un dels seus vehicles.

En definitiva, havia agredit a un agent? Què espera l’Ajuntament? Aquell dia van agredir a un agent uniformat, però la resta de veïns no gaudim d’aquest suposat respecte de l’autoritat ni tenim aquest suport massiu tan immediat que va tenir l’agent en qüestió en aquest incident. I després de les trencadisses habituals, baralles i, fins i tot, una explosió. Què estan esperant? Que passi alguna desgràcia pitjor?
Recordem-ho, per sort o per desgràcia, aquests fets els provoca la clientela atreta per l’oferta dels locals.

CARTA A BALLESTEROS (2)

Il·lm. Sr. Fèlix Ballesteros,

Lamentem els actes que han passat vers als incidents relacionats amb els local d’oci nocturn del carrer Pau del Protectorat, ja que un d’ells, l’ “AMBIGÚ” va explotar literalment. Ja li vam fer arribar un e-mail donant-li a conèixer la sensació de patiment que té el veïnat del carrer amb relació a les actuacions dels locals i la seva clientela. Però, dia a dia, els afers es van sumant sense que ningú hi faci res.

No tenint suficients problemes causats per les destrosses nocturnes, ara també patim les diürnes, ja que el propietari del local “AMBIGÚ” ha decidit, sense permís de ningú ni llicència d’obres, començar amb una reconstrucció del local. I, és clar, per què demanar permisos a l’Ajuntament si abans de l’explosió tampoc complia els requisits necessaris i ningú procedia a fer complir “la llei”?

El cas és que des de l’Ajuntament, un cop, vostès ja van apel·lar que el tema sobre llicències que ja estan donades per l’antiga legislatura de l’Ajuntament no el poden tocar però es veu que el propietari tampoc no necessita cap llicència per part de l’Ajuntament vigent per fer un seguit d’obres generals que afecten a tot el local i sostre i que directament també afecta als edificis colindants. El cinisme d’aquest individu ha fet que, després de presentar-se-li la Guàrdia Urbana, alertada per un altre veí, paressin l’obra durant el temps que l’autoritat va estar allí, però un cop aquesta va marxar, l’obra es va continuar tirant endavant, arribant als extrems de que els operaris vigilen que no vingui ningú per parar l’obra en el cas de que la policia municipal s’apropi, encara que sigui per posar un parell de multes als cotxes que estan davant d’un gual.

Tenim fotografies de l’evolució d’aquesta obra però, encara que les adjuntéssim a les diverses denúncies que ha fet el veïnat, sembla que aquestes encara no es tramiten. I després què? Haurà “reconstruït” un local ruïnós i convertir-lo en un local que tampoc compleix els mínims necessaris i obrirà amb tota impunitat? Això sí, una petita sanció econòmica per part del consistori sí que caurà però, és clar, el negoci de l’alcohol compensarà aquesta petita sanció.

Sr. Alcalde, apel·lem a les seves paraules que va declarar anar als diaris: “debemos buscar un equilibrio entre los deberes y los derechos tanto de los propietarios de los bares como de vecinos”. I també li recordem que els drets vulnerats per part, no només de l’establiment “AMBIGÚ”, estan tipificats constitucionalment i aquests estan per sobre dels drets econòmics. En tot cas, aquest equilibri ja està desnivellat de base i no cal “enfonsar” al veïnat amb aquestes afirmacions. Són afirmacions tan feridores com les paraules del mateix propietari de l’establiment, que en parlar de l’explosió, d’immediat comença a parlar dels antics problemes amb els veïns.

També cal comentar que els drets dels propietaris dels bars tindrien fonament si disposessin de llicències per a l’activitat que desenvolupen i, segons la Guàrdia Urbana, no es dóna el cas. Llavors, per què la Guàrdia Urbana no pot actuar?

Un exemple, donades les últimes actuacions del propietari del bar “AMBIGÚ”, el mateix veí que va avisar la Guàrdia Urbana, va ésser informat de que aquest establiment només gaudia de llicència de bar, que NO BAR MUSICAL, amb un horari de fins les 24:00h. Com pot ser que a la única reunió que vam fer i a la qual vostè no hi va assistir tot i haver-la proposat, la Sra. Regidora Sandra Coloma afirmés que, altre cop, que el tema de les llicències era culpa de l’antiga legislatura?

Per últim i no menys important, ens sentim insultats per les paraules del Sr. Regidor Carles Castillo, en el mateix article on vostè ja havia declarat: ”el mayor problema no es que se abran hasta las seis de la mañana, QUE NO ES ASÍ, sino que la gente está en la calle a esa hora. No només es tracta que ara un local tanqui a les sis, demà ho faci a les cinc i un altre local tanqui a les dos o passat demà ho faci a les tres i mitja. Es tracta de que no tanquen a l’horari establert. I tant que alguns d’ells han tancat a les sis! Si l’Ajuntament deixa que un bar amb horari de clausura de fins les dotze, ho faci entre tres i tres i mitja... només cal que el Sr. Regidor Castillo es doni una volta per Internet i doni una ullada als diferents “FLYERS” d’un dels locals, que en uns anuncia la seva clausura a les sis i d’altres anuncien la clausura a les cinc i mitja, quan, segons la Sra. Regidora Coloma ens assegurava que l’hora de tancar màxim són les cinc de la matinada.

Cinisme per part dels propietaris i suport cap a ells per part de l’ajuntament? On està l’equilibri?

Aquest cop, esperem resposta ja que de l’anterior e-mail no en em vam rebre cap. De la mateixa manera que també esperem resposta de l’assessor tècnic en Seguretat Ciutadana Fèlix Soto que, després del malaurat incident amb l’explosió ens va prometre concertar una nova reunió després de Nadal i l’Ajuntament no ha fet ressò de cap d’aquestes peticions veïnals.

Esperem doncs, que l’Ajuntament actuï en benefici dels ciutadans cívics i que compleixen amb els seus deures.

Atentament,

AVVTCCA

La Trinca o el “Chumba chumba”

L’associació demana disculpes pel retard en afegir un nou post però problemes tan tècnics com humans no ens ho han permès. El pròxim cop intentarem avisar d’alguna manera o altra. Per això, us compensarem amb una bona vomitada de paraules. (Qualsevol dia us mostro unes fotos de la vomitada que un borratxo ens oferir a la porta de l’entrada, però això ja es un altre tema).

Anant al cas que ens pertoca, “EL CHUMBA CHUMBA”.

El “Chumba Chumba” per ell sol té tot un significat al seu voltant.
Que cony! Sóc jove i, a més d’altres coses, també m’agrada l’anomenat “chumba chumba”.

El cas és que als voltants de casa meva (Pau del Protectorat) han obert un nou pub o sala. Entenc que amb el nom de “sala” es dona més prestigi als seus propietaris per captar clients. Doncs, han obert aquesta nova “sala” vora les festes de Sant Magí (d’això ja en fa un temps), suposo que amb la seva benedicció o la de l’Alcalde que en tot cas deu ser el mateix. La sorpresa va ser la quantitat de “flyers” que van anar repartint aquesta “bona gent” de can-sala: acabats perfectes, disseny “cool” molt atraient per al jovent com jo, mmm... M’agrada! Llavors, veig el que més em crida l’atenció... l’horari.

TANQUEN A LES 5 DE LA MATINADA!!! I EN UNA ZONA RESIDENCIAL!!!!

Cal mencionar que aquesta “sala” està ubicada on fa un parell de mesos va tancar una sala musical que es deia “La cova Jazz” o alguna cosa semblant però, és clar, la “sala” tancava a les 3 de la matinada més o menys, amb tot el soroll que comporta: les batalles campals de la gent que s’agrupen al carrer a beure, baralles, crits, tocar la guitarra acompanyat d’improvisats instruments de percussió, entrar als portals i causar danys als veïns, fer pintades a les portes, pixar a les parets, trencar panys de les portes, fer-se algun ‘porret’, i saludar a la Guàrdia Urbana quan es passeja amb cotxe. Això sí, sense fer gran cosa... no sigui que els xiquets siguin molestats per l’autoritat en el seu moment d’esbarjo i es provoqui una alteració de “l’ordre” tal i com ens va comentar “la autoridaz competente” via telefònica desprès de demanar-los ajuda per a fer complir la normativa vigent.

Però, és clar, si això passava amb un horari de fins a les 3 que s’allargava fins les tantes ara... MARE MEVA!

US HE DIT QUÈ TANQUEN A LES 5 DE LA MATINADA??!!

I això es el que va passar.

Després d’unes quantes setmanes per analitzar la nova situació vaig arribar a una conclusió: -Bé, si “la autoridaz competente” no m’ajuda, crearé un nou mètode d’evasió de molèsties.
I així ho vaig fer. Allargar la nit per coincidir amb el tancament dels locals (el meu metge em matarà per fer aquestes coses) i quan la feina m’ho permet surto de festa com els altres. I crido, i canto a “grito pelao” com un esbojarrat també, però en llocs adequats per fer-ho. Llocs allunyats de zones residencials o vigilant de no emprenyar a ningú ja que ser jove i fer el boig no significa convertir-se en un brètol i m’estalvio fer el ruc on no toca.

Aquest dia no em venia de gust sortir i me’n vaig anar a la sessió golfa del cinema més allunyat de la ciutat. Quan vaig tornar, era la 1:30. Entro a casa i una forta tremolor provinent dels de “can-sala” em crida l’atenció dins de casa meva. Em quedo en silenci... Chumba Chumba Chumba Chumba PAM! PAM! PAM! Això és normal? Inspiro ben endins. Ah sí? Pam? Pam? Pam? Per a pims pams pums em valc jo mateix.
Endollo el televisor i connecto la consola de videojocs amb un joc bèl·lic violent que m’ha deixat un company, un d’aquells jocs dels que les televisions ens fan tan ressò per la seva agressivitat. És la 2ona. Guerra Mundial. Pim, pam! Pam! Pum! Ka-booom!! I descarrego adrenalina en un aparell d’aquests ja que, a diferencia de la gent que hi ha sota el balcó, aquesta violència no necessito exterioritzar-la davant de la casa de ningú.

Passen les hores i carai!! Son les 5:21h. de la matinada (bufff!) em sembla que m’he passat per una bona temporada. Encara que les ràfegues de bales y les explosions sonen en el televisor amb el seu PAM! PAM! PAM! PUM! Decideixo prémer el botó OFF. Apago de cop...

...PAM! PAM! PAM! PAM! PAM!

Miro el televisor apagat i de cop canvia el ritme:

...PUMBA! PUMBA! PUMBA! PUM!
I QUE SUMMUN QUE TUN!

Igualet que en un gag del de “La Trinca” en el seu programa “Aquí hi ha marro!” en el que els integrants d’una família apaguen el televisor després de mirar una pel·lícula de pistolers i persecucions policials i, donat el barri on viuen, els trets i persecucions policials es continuaven escoltant tot i tenir el TV apagat.

La parpella de l’ull esquerre em comença a tremolar i penso que bé, ara deuen estar a punt de tancar la paradeta. I me’n vaig al llit...

PUM! PUM! PUM! Em regiro dins el llit i torno a mirar el rellotge: les 5:49.

Tot em fa arribar a 3 conclusions:
1- el meu mètode per evadir els sorolls no funciona. Al problema del soroll no se l’evadeix sinó que se l’encara. D’acord Autoridaz?
2- Això es una especulació. El pròxim cop hauré d’avisar per enèsima vegada a l’Autoridaz, ja que entenc que en poden treure un bon pessic de cop a través d’una bona penalització com a local d’oci i llavors possiblement mourà el cul de forma eficient cosa que penalitzant als brètols incívics per separat potser haurien de fer massa informes per a treure’n la mateixa quantitat.
3- Com és que l’ajuntament PERMET que, acabada l’activitat dels anteriors propietaris de “can-sala” es renovi el local i deixi estar obert fins a les 5 en una zona residencial? De segur, que l’horari ja el tenien amb la llicència dels anteriors propietaris però si es fessin les revisions d’algunes d’aquestes llicències...

Això em porta a pensar que... AQUÍ HI HA MARRO TÚ, AQUÍ HI HA MARRO!

P.S. El pròxim post el dedicaré a les noves mesures que l’Ajuntament ha pres sobre el problema del soroll. Us indico dos possibles títols pel post: I.A. Intel·ligència Artificial o Estamos trabajando en ello!! Bon profit.