Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tribunal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tribunal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de juliol del 2008

La justícia reobre la investigació del soroll dels avions del Prat

L'Audiència de Barcelona ha reobert la investigació pel soroll que provoquen els avions que sobrevolen Gavà i Castelldefels quan s'enlairen de l'aeroport del Prat. El tribunal de la Secció Setena ha estimat els recursos interposats pels veïns perjudicats i la fiscalia en contra de l'arxivament del procés judicial, en què van declarar en qualitat d'imputats el president d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), Manuel Azuaga, i també dos alts càrrecs del GovernEls magistrats de l'Audiència de Barcelona sostenen que el Jutjat d'Instrucció número 3 del Prat de Llobregat, que tramita les diligències per les denúncies presentades per veïns de Gavà i de Castelldefels, encara no ha esgotat la investigació encaminada a aclarir l'existència o no d'un presumpte delicte contra el medi ambient.
En aquest sentit, destaquen que el jutjat, pel qual han passat al llarg dels últims anys diversos jutges, no ha acordat, com ho hauria d'haver fet, tot un seguit de proves sol.licitades al seu dia per les acusacions. Per aquesta raó, ordenen que es practiquin algunes diligències, des de proves documentals i noves declaracions --s'havien requerit més imputacions-- fins a informes pericials.
DELICTE CONTRA EL MEDI AMBIENT
Segons l'acte de l'Audiència, les acusacions --Associació de Veïns de la Platja de Gavà, la Plataforma contra el Soroll i la Contaminació Química d'Avions, l'Associació de Veïns de Gavà Mar i la fiscalia-- no únicament han sol.licitat la revocació del sobreseïment de la causa, al sostenir que hi ha delicte contra el medi ambient, sinó que també han demanat la pràctica de fins a set diligències de prova documentals, una de testifical, quatre de pericials i tres declaracions de nous imputats. Totes aquestes actuacions, a les quals es van oposar la representació d'AENA i l'advocat de l'Estat, van ser desestimades pel jutjat. Ara sí que se n'hauran de realitzar algunes.Els magistrats analitzen en la seva resolució, en primer lloc, si s'ha de considerar o no liquidada la fase d'investigació i, per tant, han finalitzat les diligències d'instrucció del cas. El tribunal al.lega que "no pot compartir el criteri" del jutjat del Prat en el sentit que s'han practicat totes les proves necessàries i imprescindibles i "menys a la vista" de les diligències demanades per les acusacions que no s'han practicat.
CONFIGURACIÓ DE VOLS
Amb aquesta decisió, l'Audiència revoca tant l'arxivament dictat pel jutjat del Prat el 2 d'agost del 2007 com la seva confirmació del 21 de desembre del mateix any. La jutge que estava al capdavant de la investigació va argumentar que els fets no eren constitutius d'"infracció penal", al mateix temps que va defensar que tampoc s'havia produït cap "transgressió de la norma administrativa". Va exposar en la seva resolució que "les configuracions de vols establertes comporten el dret que s'estableixin mesures d'aïllament i que la superació dels nivells de soroll no han de comportar necessàriament la comissió d'un delicte".
La jutge detallava que es van adoptar totes les mesures per pal- liar els efectes produïts pel soroll dels avions, com per exemple "la supressió de determinades operacions d'enlairament, els usos de les reserves de motors, les rutes d'aproximació alternatives per reduir l'impacte acústic i el sistema automatitzat del control del soroll". I relatava que s'havia solucionat el problema a l'establir la configuració oest (aterratge per la Zona Franca i enlairament pel mar) com a preferent i limitant la modalitat que passa per sobre de Gavà i Castelldefels al 15% del total d'operacions.
El president d'AENA, Manuel Azuaga, va declarar el 18 de juliol del 2007, a través de videoconferència, que es va complir amb la normativa quan es va construir la tercera pista de l'aeroport i que es va invertir una suma de diners no prevista per a la minimització de l'impacte acústic arran de les queixes dels veïns.
* Notícia extreta d'El Periodico On-line (02/07/08)

dissabte, 31 de maig del 2008

El Ayuntamiento de Sevilla, condenado a pagar 24.000 euros a una vecina por el 'botellón'

El Ayuntamiento de Sevilla ha sido condenado a pagar 24.000 euros de indemnización a una vecina por las molestias que le causó durante tres años una "botellona" juvenil bajo su ventana, contra la que el consistorio no actuó pese a su "evidencia y reiteración".

En la mayor indemnización concedida hasta ahora en España por este tipo de problemas, el juzgado de lo Contencioso número 5 de Sevilla entiende que el Ayuntamiento incurrió en una dejación de funciones por no actuar pese a las reiteradas denuncias y llamadas a la Policía de los vecinos y pese a tener el "amparo legal" para hacerlo.

La vecina, residente en la Ronda de Capuchinos, sufrió al menos durante los años 2004, 2005 y parte de 2006 la presencia de dos discotecas y de una 'botellona' en la calle, donde la propia Policía Local llegó a contabilizar a 750 personas, muchas de ellas haciendo ruido a menos de un metro del dormitorio de la denunciante.

Jarana hasta las 07.00 horas

La sentencia, a la que ha tenido acceso Efe, hace un relato dramático de la situación creada por los "gritos, reyertas, coches-discoteca, vomitonas, olor a orines y gran cantidad de botellas y bolsas en el suelo" hasta las cuatro de la madrugada y, "en el caso de los más recalcitrantes, hasta las siete", desde el jueves al sábado de todas las semanas.

A las siete de la mañana -añade la sentencia- la empresa de limpieza municipal Lipasam empezaba a recoger las cientos de botellas que quedaban por el suelo y "producía más ruidos que los jóvenes, pues en vez de limitarse a recogerlas las rompía en el acerado con mazas de madera para luego absorberlas".

Considera la juez que la demandante padeció un daño moral doble, pues junto a la vulneración de su intimidad sufrió "la impotencia de ver que las fuerzas del orden, que tienen el deber de velar por su integridad física, no ponían fin a la agresión de que estaba siendo objeto, pese a su evidencia y reiteración".

La afectada estuvo defendida por el abogado sevillano Joaquín Herrera del Rey, miembro de la asociación Juristas contra el Ruido, que ha emprendido una batalla en los tribunales de toda España para que la contaminación acústica sea considerada delito contra el medio ambiente.
El letrado,
en declaraciones a elmundo.es, recordó la necesidad de poner el derecho a la salud "por encima de todo" y, en concreto, "por encima del derecho al ocio". Asimismo, se felicitó por que los tribunales estén empezando a prestar mayor atención a la contaminación acústica y los perjuicios que causa a los ciudadanos.

Recoge la sentencia que, pese a las numerosas denuncias vecinales, con corte de calles y convocatorias a la prensa, la Policía Local apenas llegó a montar en la calle "un servicio de control de la movida, pero con órdenes expresas de no disolver a los jóvenes que se agolpaban a escasos metros de la vivienda de la demandante".

Había instrumentos legales

En el juicio, el Ayuntamiento alegó que, antes de la llamada Ley Antibotellón de 2006, carecía de mecanismos para actuar, pero la sentencia responde que debería haberlo hecho en virtud de su propia Ordenanza de Ruidos, la Ley del Ruido estatal y la Ley de Bases de Régimen Local.

En lugar de actuar contra quienes producían "una contaminación acústica intolerable", el Ayuntamiento elaboró unas "propuestas para una movida menos molesta" que "despreció" los derechos fundamentales de los ciudadanos a la salud, el medio ambiente o la intimidad del domicilio al "ponerlos a la misma altura que el derecho al ocio", sostiene la juez.

La afectada recibirá 24.000 euros por el mal funcionamiento del servicio público, en una indemnización que tiene en cuenta, entre otros factores, la depreciación de un 128% en el valor de su piso, una vivienda que "se sabe socialmente sometida a una contaminación acústica intolerable".

* Notícia extreta de http://www.elmundo.es/ (31 de maig de 2008)