La Trinca o el “Chumba chumba”

L’associació demana disculpes pel retard en afegir un nou post però problemes tan tècnics com humans no ens ho han permès. El pròxim cop intentarem avisar d’alguna manera o altra. Per això, us compensarem amb una bona vomitada de paraules. (Qualsevol dia us mostro unes fotos de la vomitada que un borratxo ens oferir a la porta de l’entrada, però això ja es un altre tema).

Anant al cas que ens pertoca, “EL CHUMBA CHUMBA”.

El “Chumba Chumba” per ell sol té tot un significat al seu voltant.
Que cony! Sóc jove i, a més d’altres coses, també m’agrada l’anomenat “chumba chumba”.

El cas és que als voltants de casa meva (Pau del Protectorat) han obert un nou pub o sala. Entenc que amb el nom de “sala” es dona més prestigi als seus propietaris per captar clients. Doncs, han obert aquesta nova “sala” vora les festes de Sant Magí (d’això ja en fa un temps), suposo que amb la seva benedicció o la de l’Alcalde que en tot cas deu ser el mateix. La sorpresa va ser la quantitat de “flyers” que van anar repartint aquesta “bona gent” de can-sala: acabats perfectes, disseny “cool” molt atraient per al jovent com jo, mmm... M’agrada! Llavors, veig el que més em crida l’atenció... l’horari.

TANQUEN A LES 5 DE LA MATINADA!!! I EN UNA ZONA RESIDENCIAL!!!!

Cal mencionar que aquesta “sala” està ubicada on fa un parell de mesos va tancar una sala musical que es deia “La cova Jazz” o alguna cosa semblant però, és clar, la “sala” tancava a les 3 de la matinada més o menys, amb tot el soroll que comporta: les batalles campals de la gent que s’agrupen al carrer a beure, baralles, crits, tocar la guitarra acompanyat d’improvisats instruments de percussió, entrar als portals i causar danys als veïns, fer pintades a les portes, pixar a les parets, trencar panys de les portes, fer-se algun ‘porret’, i saludar a la Guàrdia Urbana quan es passeja amb cotxe. Això sí, sense fer gran cosa... no sigui que els xiquets siguin molestats per l’autoritat en el seu moment d’esbarjo i es provoqui una alteració de “l’ordre” tal i com ens va comentar “la autoridaz competente” via telefònica desprès de demanar-los ajuda per a fer complir la normativa vigent.

Però, és clar, si això passava amb un horari de fins a les 3 que s’allargava fins les tantes ara... MARE MEVA!

US HE DIT QUÈ TANQUEN A LES 5 DE LA MATINADA??!!

I això es el que va passar.

Després d’unes quantes setmanes per analitzar la nova situació vaig arribar a una conclusió: -Bé, si “la autoridaz competente” no m’ajuda, crearé un nou mètode d’evasió de molèsties.
I així ho vaig fer. Allargar la nit per coincidir amb el tancament dels locals (el meu metge em matarà per fer aquestes coses) i quan la feina m’ho permet surto de festa com els altres. I crido, i canto a “grito pelao” com un esbojarrat també, però en llocs adequats per fer-ho. Llocs allunyats de zones residencials o vigilant de no emprenyar a ningú ja que ser jove i fer el boig no significa convertir-se en un brètol i m’estalvio fer el ruc on no toca.

Aquest dia no em venia de gust sortir i me’n vaig anar a la sessió golfa del cinema més allunyat de la ciutat. Quan vaig tornar, era la 1:30. Entro a casa i una forta tremolor provinent dels de “can-sala” em crida l’atenció dins de casa meva. Em quedo en silenci... Chumba Chumba Chumba Chumba PAM! PAM! PAM! Això és normal? Inspiro ben endins. Ah sí? Pam? Pam? Pam? Per a pims pams pums em valc jo mateix.
Endollo el televisor i connecto la consola de videojocs amb un joc bèl·lic violent que m’ha deixat un company, un d’aquells jocs dels que les televisions ens fan tan ressò per la seva agressivitat. És la 2ona. Guerra Mundial. Pim, pam! Pam! Pum! Ka-booom!! I descarrego adrenalina en un aparell d’aquests ja que, a diferencia de la gent que hi ha sota el balcó, aquesta violència no necessito exterioritzar-la davant de la casa de ningú.

Passen les hores i carai!! Son les 5:21h. de la matinada (bufff!) em sembla que m’he passat per una bona temporada. Encara que les ràfegues de bales y les explosions sonen en el televisor amb el seu PAM! PAM! PAM! PUM! Decideixo prémer el botó OFF. Apago de cop...

...PAM! PAM! PAM! PAM! PAM!

Miro el televisor apagat i de cop canvia el ritme:

...PUMBA! PUMBA! PUMBA! PUM!
I QUE SUMMUN QUE TUN!

Igualet que en un gag del de “La Trinca” en el seu programa “Aquí hi ha marro!” en el que els integrants d’una família apaguen el televisor després de mirar una pel·lícula de pistolers i persecucions policials i, donat el barri on viuen, els trets i persecucions policials es continuaven escoltant tot i tenir el TV apagat.

La parpella de l’ull esquerre em comença a tremolar i penso que bé, ara deuen estar a punt de tancar la paradeta. I me’n vaig al llit...

PUM! PUM! PUM! Em regiro dins el llit i torno a mirar el rellotge: les 5:49.

Tot em fa arribar a 3 conclusions:
1- el meu mètode per evadir els sorolls no funciona. Al problema del soroll no se l’evadeix sinó que se l’encara. D’acord Autoridaz?
2- Això es una especulació. El pròxim cop hauré d’avisar per enèsima vegada a l’Autoridaz, ja que entenc que en poden treure un bon pessic de cop a través d’una bona penalització com a local d’oci i llavors possiblement mourà el cul de forma eficient cosa que penalitzant als brètols incívics per separat potser haurien de fer massa informes per a treure’n la mateixa quantitat.
3- Com és que l’ajuntament PERMET que, acabada l’activitat dels anteriors propietaris de “can-sala” es renovi el local i deixi estar obert fins a les 5 en una zona residencial? De segur, que l’horari ja el tenien amb la llicència dels anteriors propietaris però si es fessin les revisions d’algunes d’aquestes llicències...

Això em porta a pensar que... AQUÍ HI HA MARRO TÚ, AQUÍ HI HA MARRO!

P.S. El pròxim post el dedicaré a les noves mesures que l’Ajuntament ha pres sobre el problema del soroll. Us indico dos possibles títols pel post: I.A. Intel·ligència Artificial o Estamos trabajando en ello!! Bon profit.