Disculpin Les molèsties

ZZZZzzzzzz... ZZZZZZzzzzzz... ZZZZzzzz...

ZZZZzzzzzz... ZZZZZZzzzzzz... ZZZZzzzz...

(El redactor del blog aprofita per fer dormir una estona. Avui és vigília de tot sants i hi ha una llaaaaarga nit per endavant. I tan sols es dimecres. Bona nit¿?)

ZZZZzzzzzz... ZZZZZZzzzzzz... ZZZZzzzz...

“ESTAMOS TRABAJANDO EN ELLO…”

Com va dir el cèlebre personatge de “ficció” J.M.A. Aquestes paraules em remeten directament a la manera d’actuar del regidor de seguretat ciutadana i d’urbanisme Carles Castillo.
Maneres de pensar similars? Qui sap. El que és segur i palpable són les afirmacions que es donen als mitjans de comunicació. Llegeixin bé benvolguts internautes.

Sé que de problemes n’hi ha molts i de diversa procedència, però, és clar, cadascú ha de procurar escombrar cap a casa seva com fan vostès els polítics. Jo, com a bon contribuent, també vull escombrar cap a casa, el que passa és que m’emporto un feix d’ampolles buides i vidres trencats de la nit de “juerga” que es van “fotre” els botellonaires el dia passat.

Donades les conclusions del regidor cap al Diari de Tarragona, em va venir al cap anomenar aquest “Post” amb el títol de la pel·lícula d’Spielberg “I.A. Intel·ligència Artificial” però he buscat unes reminiscències més properes. Això sí, sembla que aquesta pel·lícula me la menjaré amb patates en una incòmoda butaca a platea.

Veig que el regidor es preocupa pels ciutadans i, fins i tot, ha encarregat un estudi amb les trucades a la Guàrdia Urbana, “l’Autoridaz”, que emana respecte cap als botellonaires i ciutadans incívics. Es a dir, temps i recursos malgastats.

Diu que el gran inconvenient és que no tenen una plantilla suficient per a cobrir aquest tema ja que els hauria de treure dels barris (com si allí tinguessin atrinxerats a tot un exèrcit municipal lluitant contra els guerrers del Bronx tarragoní).

Em sembla que el regidor vol tenir una dotació tipus ”Los hombres de Harrelson”, única i exclusivament per a aquest menester per al qual necessita una mica més de temps per adoctrinar-los.

Però després, puntualitza que el primer punt on començarà a treballar és a la plaça de la Font i, sobretot, a partir de finals de setembre o principis d’octubre. Inclòs enviarà un comunicat als propietaris dels locals nocturns i d’oci fent-los referència als temes de tancament de terrasses i d’horaris de clausura dels locals.

Aquí és el moment en el que la gent ha d’aplaudir i fer-li una gran ovació al regidor.

Ei... hola?

Que hi ha algú?

Una gran bola de rostolls rodola avall de la platea empesa pel vent de les xemeneies de la petroquímica.

En silenci, continuo mirant la pel·lícula que m’ofereix el regidor.

Finalment diu que el problema el causa la majoria de gent que està de pas i no tant per la gent que està a les terrasses.

Aquí és on jo m’aixeco tot solet a la platea i començo a aplaudir davant les mirades penetrants i d’odi de la resta del públic que resta en silenci. Em sembla que a l’ajuntament ja m’han donat gat per llebre... altre cop.

Anem per parts. No cal senyor Castillo. NO cal tenir una dotació especial 24h seguides. NO cal adjudicar les solucions a simples notificacions ÚNICAMENT cap als locals (que la seva part de responsabilitat tenen, també) NO cal començar la gran obra contra el soroll en un lloc on, quan es comenci a ”trabajar en ello” haurà minvat al màxim la problemàtica del soroll ja que no és temporada d’estiu (molt intel·ligent!).

NO CAL HOME, NO CAL.

Sap el què cal? En poques paraules: CAL FER COMPLIR LA NORMATIVA.

I això com es fa? Doncs com que a l’ajuntament li agrada tant agafar d’exemple altres països europeus, n’explicaré una de senzilla.

Fa tres anys, anava jo per la ciutat europea de Praga, molt bonica per cert, i un dels meus companys, de bon matí i en una plaça concorreguda , va veure com el grupet d’amics ens allunyàvem de la zona turística i d’oci pertinent. Ell, com un bon pastor davant el ramat que s’escampa, ens va donar un cop d’atenció. Ens va fer un crit des d’uns 25 metres perquè no ens allunyéssim.

-IEEEP!!! ON ANEU?!!

Quina va ser la sorpresa quan, en lloc de anar nosaltres cap a ell, un “Guàrdia Urbá” que voltava per allí se li va apropar i “amistosament” el va multar perquè no estava permès a la normativa alçar la veu d’aquella manera. Però si era un simple vianant que anava “de pas”. I... era un simple i normal guàrdia urbà. I tranquils... que el meu company no va tornar a cridar en cap altra ocasió.

Si aquí a Tarragona s’actués de la mateixa manera, com a molts llocs d’Europa, i sobretot en els llocs on es sap que de sempre es fa molt de xivarri sense control, potser ens evitaríem haver de formar grups específics per a solucionar problemes com aquests sense haver de produir cap baixa humana en l’equip destinat al Bronx.

Ja veuran com, poc a poc(ara sí) la gent deixarà de cridar.

Però millor, no hauran de perdre el temps en sancionar lleument locals en aquestes dates en lloc de fer-ho en les dates que corresponen. Vingui a la part baixa, vingui a veure com els caps de setmana això està que trina i ARA QUE HA COMENÇAT LA TEMPORADA ESCOLAR S’HI AFEGEIXEN ELS DIJOUS UNIVERSITARIS amb la gent de tota la província i més. Vingui, vingui a beure i veure com la gent és la que fa soroll. Els locals llavors es remetran a que fora del seu local ells no hi poden fer res (tampoc es que es faci gaire al respecte dins dels locals).

Enviï d’una vegada a patrulles competents sense que les hagi de cridar cap veí a fer complir la NORMATIVA ja que per a posar “cromos” als cotxes bé que venen sense que ningú els cridi. Sigui “Europeu” d’una vegada si es que volen ser capital de la cultura. Als que vinguin de fora la NORMATIVA no els vindrà de nou i als d’aquí suposo que ja ens haurem acostumat a COMPLIR LES LLEIS D’UNA VEGADA.
Perquè si res d’això es compleix, llavors podrem dir:

Vingui senyor J.M.A. Vingui a disfrutar de l’oci, i dos copes de vi, a Tarragona, patrimoni de la humanitat, candidata a ser capital de la cultura europea el 2016 però amb les possibilitats de festa i desenfré d’una república bananera ja que el senyor Castillo “Está trabajando en ello”.

*foto extreta d’internet

La Trinca o el “Chumba chumba”

L’associació demana disculpes pel retard en afegir un nou post però problemes tan tècnics com humans no ens ho han permès. El pròxim cop intentarem avisar d’alguna manera o altra. Per això, us compensarem amb una bona vomitada de paraules. (Qualsevol dia us mostro unes fotos de la vomitada que un borratxo ens oferir a la porta de l’entrada, però això ja es un altre tema).

Anant al cas que ens pertoca, “EL CHUMBA CHUMBA”.

El “Chumba Chumba” per ell sol té tot un significat al seu voltant.
Que cony! Sóc jove i, a més d’altres coses, també m’agrada l’anomenat “chumba chumba”.

El cas és que als voltants de casa meva (Pau del Protectorat) han obert un nou pub o sala. Entenc que amb el nom de “sala” es dona més prestigi als seus propietaris per captar clients. Doncs, han obert aquesta nova “sala” vora les festes de Sant Magí (d’això ja en fa un temps), suposo que amb la seva benedicció o la de l’Alcalde que en tot cas deu ser el mateix. La sorpresa va ser la quantitat de “flyers” que van anar repartint aquesta “bona gent” de can-sala: acabats perfectes, disseny “cool” molt atraient per al jovent com jo, mmm... M’agrada! Llavors, veig el que més em crida l’atenció... l’horari.

TANQUEN A LES 5 DE LA MATINADA!!! I EN UNA ZONA RESIDENCIAL!!!!

Cal mencionar que aquesta “sala” està ubicada on fa un parell de mesos va tancar una sala musical que es deia “La cova Jazz” o alguna cosa semblant però, és clar, la “sala” tancava a les 3 de la matinada més o menys, amb tot el soroll que comporta: les batalles campals de la gent que s’agrupen al carrer a beure, baralles, crits, tocar la guitarra acompanyat d’improvisats instruments de percussió, entrar als portals i causar danys als veïns, fer pintades a les portes, pixar a les parets, trencar panys de les portes, fer-se algun ‘porret’, i saludar a la Guàrdia Urbana quan es passeja amb cotxe. Això sí, sense fer gran cosa... no sigui que els xiquets siguin molestats per l’autoritat en el seu moment d’esbarjo i es provoqui una alteració de “l’ordre” tal i com ens va comentar “la autoridaz competente” via telefònica desprès de demanar-los ajuda per a fer complir la normativa vigent.

Però, és clar, si això passava amb un horari de fins a les 3 que s’allargava fins les tantes ara... MARE MEVA!

US HE DIT QUÈ TANQUEN A LES 5 DE LA MATINADA??!!

I això es el que va passar.

Després d’unes quantes setmanes per analitzar la nova situació vaig arribar a una conclusió: -Bé, si “la autoridaz competente” no m’ajuda, crearé un nou mètode d’evasió de molèsties.
I així ho vaig fer. Allargar la nit per coincidir amb el tancament dels locals (el meu metge em matarà per fer aquestes coses) i quan la feina m’ho permet surto de festa com els altres. I crido, i canto a “grito pelao” com un esbojarrat també, però en llocs adequats per fer-ho. Llocs allunyats de zones residencials o vigilant de no emprenyar a ningú ja que ser jove i fer el boig no significa convertir-se en un brètol i m’estalvio fer el ruc on no toca.

Aquest dia no em venia de gust sortir i me’n vaig anar a la sessió golfa del cinema més allunyat de la ciutat. Quan vaig tornar, era la 1:30. Entro a casa i una forta tremolor provinent dels de “can-sala” em crida l’atenció dins de casa meva. Em quedo en silenci... Chumba Chumba Chumba Chumba PAM! PAM! PAM! Això és normal? Inspiro ben endins. Ah sí? Pam? Pam? Pam? Per a pims pams pums em valc jo mateix.
Endollo el televisor i connecto la consola de videojocs amb un joc bèl·lic violent que m’ha deixat un company, un d’aquells jocs dels que les televisions ens fan tan ressò per la seva agressivitat. És la 2ona. Guerra Mundial. Pim, pam! Pam! Pum! Ka-booom!! I descarrego adrenalina en un aparell d’aquests ja que, a diferencia de la gent que hi ha sota el balcó, aquesta violència no necessito exterioritzar-la davant de la casa de ningú.

Passen les hores i carai!! Son les 5:21h. de la matinada (bufff!) em sembla que m’he passat per una bona temporada. Encara que les ràfegues de bales y les explosions sonen en el televisor amb el seu PAM! PAM! PAM! PUM! Decideixo prémer el botó OFF. Apago de cop...

...PAM! PAM! PAM! PAM! PAM!

Miro el televisor apagat i de cop canvia el ritme:

...PUMBA! PUMBA! PUMBA! PUM!
I QUE SUMMUN QUE TUN!

Igualet que en un gag del de “La Trinca” en el seu programa “Aquí hi ha marro!” en el que els integrants d’una família apaguen el televisor després de mirar una pel·lícula de pistolers i persecucions policials i, donat el barri on viuen, els trets i persecucions policials es continuaven escoltant tot i tenir el TV apagat.

La parpella de l’ull esquerre em comença a tremolar i penso que bé, ara deuen estar a punt de tancar la paradeta. I me’n vaig al llit...

PUM! PUM! PUM! Em regiro dins el llit i torno a mirar el rellotge: les 5:49.

Tot em fa arribar a 3 conclusions:
1- el meu mètode per evadir els sorolls no funciona. Al problema del soroll no se l’evadeix sinó que se l’encara. D’acord Autoridaz?
2- Això es una especulació. El pròxim cop hauré d’avisar per enèsima vegada a l’Autoridaz, ja que entenc que en poden treure un bon pessic de cop a través d’una bona penalització com a local d’oci i llavors possiblement mourà el cul de forma eficient cosa que penalitzant als brètols incívics per separat potser haurien de fer massa informes per a treure’n la mateixa quantitat.
3- Com és que l’ajuntament PERMET que, acabada l’activitat dels anteriors propietaris de “can-sala” es renovi el local i deixi estar obert fins a les 5 en una zona residencial? De segur, que l’horari ja el tenien amb la llicència dels anteriors propietaris però si es fessin les revisions d’algunes d’aquestes llicències...

Això em porta a pensar que... AQUÍ HI HA MARRO TÚ, AQUÍ HI HA MARRO!

P.S. El pròxim post el dedicaré a les noves mesures que l’Ajuntament ha pres sobre el problema del soroll. Us indico dos possibles títols pel post: I.A. Intel·ligència Artificial o Estamos trabajando en ello!! Bon profit.