Associació de Veïns de Tarragona Contra la Contaminació Acústica

VEÏNS CONTRA EL SOROLL

dimarts, 11 de novembre del 2008

Demanen 15 anys de presó pel propietari d'un bar de Barcelona que va sobrepassar el límit de soroll permès

Va acumular una trentena de denúncies dels veïns, alguns dels quals van haver de recórrer a tractament mèdic per poder dormir.

El fiscal demana quinze anys de presó per al propietari del local “242” del carrer Entença de Barcelona, acusat de convertir el local de forma fraudulenta en un "afterhours" que va sobrepassar els límits de soroll permès, pel que va acumular una trentena de denúncies dels veïns. Al judici celebrat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona, el responsable del local ha negat les acusacions i ha assegurat que l'equip de música del local sempre va comptar amb un limitador de so.

Els veïns han descrit com "insuportable" i "desagradable" el soroll procedent del local, per la qual cosa en alguns casos van haver de recórrer a tractament mèdic per agafar el son i superar situacions d'estrès i depressió. Els fets van passar entre desembre de 2006, quan l'acusat va adquirir el local, i juny de 2007, quan l'Ajuntament va precintar l'establiment. Entre desembre i maig, el local va acumular 32 denúncies a causa de la "contaminació acústica", que impedia dormir als veïns.

Greu risc per la salut dels veïns

El local superava amb escreix el nivell de soroll permès, ja que diversos mesuraments efectuats per la Guàrdia Urbana van donar valors de fins a 46 decibels. Una perit especialista en els riscos del soroll sobre la salut ha advertit que quan en les llars se superen els 30 decibels es produeix una situació de "greu risc físic i psíquic", ja que pot provocar una pujada de tensió arterial, estrès, depressió i insomni. Per tot això, el fiscal ha demanat una condemna de quinze anys de presó per a l'acusat, sis anys per un delicte contra la salut pública i el medi ambient, i nou més a raó d'un any per cadascun dels delictes de lesions que van patir els afectats.El responsable del local ha negat que transformés el seu local en un "after" i que excedís el soroll permès, ja que sempre va disposar, segons la seva versió, d'un regulador de so. Després de dur a terme les reformes necessàries, el local ha reobert i amb prou feines provoca molèsties als veïns, segons han constatat els afectats.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Això és el que hi ha...

El govern espanyol denega l'indult al propietari d'un bar de Gràcia condemnat per soroll

El govern espanyol ha denegat l'indult a l'expropietari del bar El Portet, del barri de Gràcia de Barcelona, que va ser condemnat a quatre anys de presó per un delicte de soroll. L'Audiència de Barcelona va dictar sentència el 2006 i va ser ratificada pel Tribunal Suprem. L'Audiència va ajornar l'execució de la pena a l'espera de la resolució del Consell de Ministres i, ara que li han denegat l'indult, si el Tribunal Constitucional no hi diu el contrari, haurà d'ingressar a la presó.Dionisio Mestre Rodríguez va ser condemnat, a més dels quatre anys de presó, a una multa de 8.640 euros, tres anys d'inhabilitació especial per a l'exercici d'activitats industrials relacionades amb la restauració, i a pagar una indemnització als afectats de 32.000 euros. Tot plegat, pels perjudicis que el soroll que provenia del seu establiment ocasionava als seus veïns el 2003. Els quatre veïns afectats, segons la sentència, van estar-se un any i mig sense dormir i van patir ansietat, insomni i estrès.

Extret de http://www.sorolls.org/docs/noticiacat_13_10_08.htm

dissabte, 27 de setembre del 2008

... i portarà CUA...

Des de la nostra associació, volem donar la benvinguda a l'Associació de Veïns del C/Unió i Adjacents, una associació que defensa el barri davant l'abandonament per part de l'Ajuntament de Tarragona. Creiem que una possible col.laboració entre les associacions seria d'allò més positiu. A més, tenim molts punts en comú, per exemple, respecte l'oferta lúdico-nocturna diuen:
"Excessiu soroll, excessius bars i locals... Massa acumulació i moviment de vehicles i persones a la nit... inseguretat?"

Doneu una ullada a la seva carta de presentació:


BENVINGUTS!

dilluns, 22 de setembre del 2008

14.000 €

Lamentablement la lluita contra el soroll no ho és únicament en contra de la ignorància de determinades persones, sinó també en contra de la falta de respecte i de sensibilitat. La sentència d'un Jutjat del Contenciós Administratiu condemna a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a abonar a un ciutadà la quantitat de 14.000e (més interessos i costes judicials, havent-hi ja una condemna prèvia també amb costes pel mateix assumpte) per raó de la seva passivilitat en el control i disciplina del soroll que generava la "Unió Vilanovina". El més destacable, però, és la manera com l'Ajuntament es va despatxar les queixes del veí d'aquesta entitat i mostra d'això ho és l'extracte que la sentència fa d'un dels escrits de l'Ajuntament (presentat davant el mateix Jutjat):

"…quizá esos vecinos tienen unas conductas especiales en este caso, un tanto maniáticas, respecto a los ruidos y uso de convivencia con el resto de vecinos, que hacen que generen antipatías por los demás..."

Una altra cosa, més subtil però, és que la indemnització i les costes se satisfaran amb càrrec a l'erari públic (és a dir, pagant tots els ciutadans, inclòs l'indemnitzat), però, lógicament, si una Administració escriu unes paraules com aquelles, molt menys li importaran els diners públics amb càrrec als quals s'ha de satisfer la indemnització i despeses.

No seria ja el moment que la llei permetés demandar directament a Alcaldes, polítics i funcionaris, per a que siguin les seves butxaques personals les que suportin les seves pífies? O és que són uns irresponsables -jurídicament parlant- com ho és el Rei segons la Constitució?

La sentència es troba al "Destaquem" - "Sentències" del web de l'ACCCA: www.sorolls.org

dimecres, 17 de setembre del 2008

Els bars de la plaça de la Font podran tancar a les quatre de la matinada

Els bars de la plaça de la Font de Tarragona podran tancar a dos quarts de quatre de la matinada, amb un marge d'entre vint minuts i mitja hora per buidar el local, durant les festes de Santa Tecla.

És una decisió de l'equip de govern i 'no s'ha de prendre com un retrocés, és un parèntesi durant les festes', aclareix el regidor.

Castillo ha dit que 'els veïns estan satisfets amb el compliment que han fet els bars de la llei', per això no creu que hi hagi cap problema en 'compaginar el dret a gaudir dels ciutadans amb el dret a descansar dels veïns'. Un local obert passades les quatre serà sancionat.

* Notícia extreta del Diari de Tarragona (17/09/08)

COMENTARIS A LA NOTÍCIA FINS A AQUEST MOMENT:

- Enviado por josepmaria 17-09-2008 13:28:56
Aquest Ajuntament i concretament l'area del regidor Castillo esta ple d'excepcionalitats. A l'Av. Ramon y Cajal on han tret l'area de carrega i descarrega es permet tots els matins als voltants de les 8 descarregar amb la impunitat de sempre, obstruint el carril o la bus-stop.

- Enviado por Andreu 17-09-2008 00:32:02
Clar. Seria molt estrany que hi hagués revetlla o concert fins a les cinc i que els bars estessin tancats per ordenança municipal. Aquest home, el Castillo, ens sorprèn cada dia...

dissabte, 6 de setembre del 2008

Ho saben i no fan res!

Imponen más de 400 multas

por actos incívicos en la Part Baixa

Durante tres meses, la Guàrdia Urbana ha emprendido una campaña de control a raíz de las fuertes quejas vecinales por ruido y suciedad.

Acabar con las molestias por ruido procedentes de los bares y de sus clientes, los actos vandálicos, la suciedad y que la gente se orine en los portales. Eran algunos de los objetivos que perseguía un servicio especial puesto en marcha por la Guàrdia Urbana durante tres meses en la zona lúdica de la Part Baixa.

La actuación policial se puso en marcha después de las reiteradas quejas de los vecinos ante el supuesto incumplimiento de los horarios por parte de los locales de ocio de la zona. La critica es común entre los vecinos consultados ante el caos de ruido y suciedad que ha vivido la zona. «Parece que el Ayuntamiento tiene mejores cosas que hacer antes que velar por el sueño de los vecinos», piensa Isabel Benítez, vecina de un primer piso de la calle Rebolledo.

'Estamos hartos de quejarnos’
Lo que más le molesta a Isabel Benítez son «los gritos y la gente que permanece hablando en la calle durante toda la noche». «Se reúnen para hacer el botellón y no dejan dormir», critica. «Estamos hartos de quejarnos al presidente de la asociación de vecinos. Incluso nos hemos dirigido al Ayuntamiento alguna vez pero seguimos igual», afirmaba con indignación mientras aún no se habían dado a conocer los resultados de la campaña.


* Informació extreta del Diari de Tarragona digital (6/09/08). En poques hores, intentarem completar la notícia amb l'edició impresa del Diari.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Un altre món és possible!

Enfermos de decibelios

El profesor Jerónimo Vida trabaja para convertir las ciudades en lugares más habitables. El investigador considera que hay que tomarse en serio el ruido como factor de contaminación ambiental. EMILIO FUENTES.

El ruido podría ser un arma muy fuerte. Como una bomba o un dispositivo de guerra química. Tanto es así que en algunos países suramericanos se organizan congresos sobre violencia sonora. Jerónimo Vida, profesor de la Universidad de Granada (UGR) y miembro de la Unidad de Acústica Física y Ambiental (UAFA), entre otras muchas cosas, trabaja desde hace tiempo para lograr que las ciudades se conviertan en espacios donde la vida no sea una pesadilla. El exceso de decibelios es uno de los factores que más contribuyen a transformar las calles en un infierno.

No es el único, pero sí el que menos se ha tenido en cuenta hasta hace bien poco, porque, al contrario que las zonas verdes, la basura o el urbanismo descontrolado, es más complicado apreciar su lenta, pero constante y destructiva mecánica. “Conozco gente que sufre serios problemas como consecuencia de este factor”, lamenta el responsable de la Agenda 21 local de Granada, quien aclara, además, que la molestia que provocan está directamente relacionada con su composición espectral. “El sonido tiene colores”, aclara Vida, quien pone el clásico ejemplo de la luz al pasar por el prisma: “Funcionaría de la misma forma. Dependiendo de ello el efecto sobre la persona es uno u otro”. Paradójicamente, señala que suelen hacer más daño los ruidos de nivel bajo: “Las emisiones de los camiones son así, se asocian a este espectro menos potente, pero la exposición continuada es más molesta”. Su labor es objeto de bastante interés por parte de los medios de comunicación.

Jerónimo es el padre del mapa de ruidos de la capital, un documento pionero que pone nombre a los chirriantes y estridentes puntos negros urbanos. No son muchos los municipios de gran población que en estos momentos cuentan con un trabajo tan completo como éste.“Una ciudad que gestiona bien sus ruidos, evoluciona de manera sostenible”, explica Vida, que realiza el siguiente diagnóstico del gigante de hormigón: “Es un enfermo grave, pero que aún no ha llegado a su fase terminal. Con paciencia, esfuerzo y la medicina adecuada, es posible curarlo”. Advierte, sin embargo, que el remedio a la patología requiere de la implicación de varias áreas de gobierno, pues deja claro que la complejidad del asunto terminaría convirtiendo en error el intento de abordarlo únicamente desde la perspectiva medioambiental.

El cansino azote de esta forma de polución tiene un claro efecto social en los ciudadanos. Jerónimo no duda en asegurar que la “gente está muy cabreada, quemada con el tema. Es necesario tomarlo en serio, porque empeora mucho las condiciones de los habitantes”. Otro mundo es posible. Este experto universitario lucha cada día por hacer compatible la calidad de vida de las personas con el desarrollo sostenible. Lo hace desde las aulas, con su acción en el campo de la investigación, con publicaciones, conferencias...

¿Y qué quiere decir desarrollo sostenible? “Significa avanzar en lo ambiental, en lo social y en lo económico sin comprometer el futuro de nuestros hijos”, puntualiza, antes de añadir algo más: “Alcanzar el máximo bienestar sin hipotecar los recursos de las próximas generaciones”. Pero, ¿cómo lograrlo? “Es la clave del asunto”. ¿Qué hacer para que los que se esfuerzan por construir pueblos y enclaves sostenibles no se desanimen ante la grandeza y complejidad de la tarea? Jerónimo trata de dar respuesta a estas cuestiones con la filosofía del vaso medio lleno. Es difícil desanimarle: “Tengo que defender esto. Realmente creo en ello”. Cuenta que es optimista porque ve que hay voluntad de cambio en la civilización y en las instituciones más cercanas, los ayuntamientos.

“La humanidad ha demostrado que es capaz de sentarse a hablar de sostenibilidad. Ahora es necesario constatar que las cumbres internacionales y los encuentros auspiciados por la ONU han servido para algo”, explica Vida, quien viene insistiendo en que la administración “es la primera que debe dar ejemplo”, algo que cree que comienza a ocurrir ya. Piensa que las condiciones actuales abren una puerta a la esperanza, pues el mensaje empieza a calar en los responsables de los gobiernos municipales: “Más del 50% de los núcleos urbanos de la provincia están involucrados en la Agenda 21”. Este documento es la hoja de ruta para conseguir una mutación en el modelo de evolución aplicado hasta la fecha. Sus alumnos de la titulación de Ciencias Ambientales están asesorando a los consistorios de varias localidades del cinturón metropolitano en esta tarea. Él coordina y dirige los equipos de estudiantes que aconsejan a concejales y alcaldes sobre reciclaje, ruidos, lucha contra malos humos, calidad del aire, transportes, etc. “El reto es grande y complejo. A veces es inevitable atravesar por momentos de pesimismo, pero te animas al encontrar tantos ciudadanos y dirigentes con buena intención”, dice el profesor de la facultad de Ciencias, enemigo de las emociones que suelen envolver a muchos de los que se ocupan de las cuestiones que rodean al medio natural: “Todo lo que se diga o lo que se haga debe estar fundamentado en criterios científicos. Debemos huir de la pasión sin sentido”.

“Hoy en día disponemos de las herramientas tecnológicas capaces de dar respaldo a cualquier afirmación, a iniciativas que se creen que pueden introducir mejoras ambientales. Manejamos programas informáticos con los que modelizar situaciones, ver las consecuencias de una medida con la que pretendemos mejorar el nivel de ruido de un área urbana, por ejemplo”, señala. Jerónimo no siente líder de ninguna cruzada. No predica en el desierto. Las nuevas ideas comienzan en la mente de los más jóvenes y son ellos de los que más argumentos le dan para creer que en el cambio. Otro mundo es posible.

La Opinión de Granada

http://www.laopiniondegranada.es/